La paraula de moda és “neutralitat”. El Tribunal Superior d’Injustícia de Catalunya l’exigeix a una institució, la Universitat de Barcelona, que si cal que es caracteritzi per alguna cosa és per prendre posició respecte a allò que l’envolta. El mateix demana la UEFA a la ciutat de Munic: neutralitat davant l’agressió feixista, constant i, per cert, ara ja legal a Hongria, contra els qui estimen com els surt de les hormones.
I el TSIC exigeix això sense que als magistrats que el componen els caigui la cara de vergonya després de la rebolcada del Consell d’Europa, que si alguna cosa deixa clara és que aquells que han de ser imparcials de professió, aquells que haurien de tenir la neutralitat com a fe, no ho són de manera persistent i estructural quan es tracta de jutjar els independentistes catalans.
Com a impulsors del manifest que ha generat la denúncia volem expressar el nostre absolut suport a l’actitud de la nostra Universitat com a resposta a aquest assetjament per part de la magistratura. I respondre als professors que van interposar la denúncia i al TSIC i la Fiscalia que seguirem denunciant, des del nostre compromís amb la llibertat, la democràcia i els drets humans, qualsevol actitud contrària a aquests valors. No fer-ho ens inhabilitaria com a membres d’una universitat i com a ciutadans de la República que volem.
Per això, com a UB per la República catalana, seguirem exigint l’amnistia dels presos i preses polítics, els cantants condemnats i els nois d’Altsasu, el retorn de les persones exiliades i el final de la repressió física, econòmica i moral dels milers de ciutadans dels Països Catalans que defensen la llibertat del nostre país. Seguirem exigint el dret i la llibertat d’estimar com cadascú vulgui.
“Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara.”