Featured

Benvinguts a UB x la República

Diversos membres de la Universitat de Barcelona, dels col·lectius de:

• Professorat doctor amb vinculació permanent
• Personal acadèmic no doctor i/o sense vinculació permanent
• Personal d’administració i serveis

hem creat l’agrupació UB x la República, amb la qual ens hem presentat a les eleccions al Claustre del 10 de maig del 2018. ​​

Et convidem a conèixer el nostre projecte i a contactar amb nosaltres si ens vols donar un cop de mà a l’adreça ubxlarepublica@gmail.com.

Segueix-nos a Twitter: @UBxlaRepublica

Reunió pel recurs contra l’acord del Claustre del 21 d’octubre

convo_reunió

El passat 9 de desembre va entrar al registre de la Universitat el Decret del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Barcelona que admet a tràmit un recurs presentat per un grup de professors de la casa contra l’acord del Claustre universitari del passat 21 d’octubre, en què es va aprovar el Manifest conjunt de les universitats catalans de rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i de la judicialització de la política.

El rector ja ho havia avançat al Claustre de l’11 de desembre, on també va dir que la Universitat, com a part demandada, es defensarà fins on calgui —si convé arribarà al Constitucional— perquè entén que el que es qüestiona és l’autonomia universitària.

Cal dir que aquests mateixos professors ja van presentar un recurs a la Junta Electoral pel mateix tema durant la campanya del 10-N, que finalment va ser desestimat.

El Jutjat número 3, que tramita el recurs, ha ordenat també que s’emplaci els possibles interessats a comparèixer com a part demandada. Per això, la Secretaria General ha enviat al conjunt dels representants claustrals tota la documentació pertinent.

La reunió de dimecres és precisament per decidir si ens personem al jutjat com a part demandada. És oberta a tothom, claustrals i no claustrals, de tots els col·lectius.

Dimecres 18 de desembre
13 hores
Facultat de Biologia, Aulari, A15 (antiga 33, 2n pis)

El Manifest conjunt aprovat als claustres ja ha estat lliurat al Parlament i a la Generalitat, les màximes institucions de Catalunya

  • Representants de la comunitat universitària catalana van lliurar el Manifest al president del Parlament en una audiència que va tenir lloc el 20 de novembre. El 7 de novembre ja havien estat rebuts pel president de la Generalitat, a qui també van lliurar el Manifest.
  • El posicionament conjunt dels claustres del sistema públic universitari és una resposta clara i rotunda a la situació d’excepcionalitat històrica. Es tracta d’un fet inèdit, singular, històric per al sistema universitari català.
  • El divendres 13 de desembre, una petita delegació de professors universitaris va viatjar a Waterloo i va entregar el document també al president Carles Puigdemont.

lliuraments_manifest_2

[Reproducció de la nota de premsa d’Universitats pels Drets Civils que es va enviar als mitjans després de l’audiència al Parlament el passat 20 de novembre]

Barcelona, 20 de novembre del 2019. Amb el lliurament del Manifest conjunt de les universitats catalanes de rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i de la judicialització de la política al president del Parlament i representants dels grups parlamentaris, els impulsors del document fan efectiu el darrer punt inclòs en la declaració, consistent justament en fer-ne la màxima difusió pública. El text va ser aprovat durant aquest passat mes d’octubre als claustres de totes les universitats públiques de Catalunya: la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona, i també a la Universitat de Vic-UCC, un fet inèdit i significatiu que en justifica el lliurament a les màximes institucions de Catalunya.

Però, què és un claustre universitari? Com va dir la Dra. Conxita Àvila, membre del claustre de la UB, en la presentació del Manifest al Palau de la Generalitat, utilitzant la definició de l’Institut d’Estudis Catalans, «el claustre és l’òrgan màxim de representació i control d’una universitat, on hi ha representats els tres col·lectius de la comunitat universitària: alumnat, personal d’administració i serveis, i personal docent i investigador». En la seva exposició al Parlament, Enric Marín, doctor en Ciències de la Comunicació i membre del claustre de la UAB, va insistir també que «el claustre és l’espai de màxima representació de la comunitat universitària: un espai de debat democràtic». En el cas de les universitats públiques catalanes, segons dades dels portals web de l’ACUP i gencat.cat, aquest espai representa una comunitat de més de 200.000 persones. Fent una analogia amb el sistema polític, «el claustre —va explicar Marín— és el parlament de la Universitat. Per això mateix, té tot el sentit que avui lliurem aquest document conjunt dels claustres de les universitats catalanes al Parlament de Catalunya. Al cap i a la fi, aquest edifici és el temple del diàleg i la seu de la sobirania popular».

Marín també va recordar que els claustres han tingut un paper rellevant en la història recent del país. «Avui, 20 de novembre, aniversari de la mort del dictador Franco, ve a tomb recordar el paper de la universitat com a espai de reivindicació democràtica i pacífica de les llibertats i d’afirmació de les seves funcions socials». «El 1975 —va dir Marín—, a les acaballes de la dictadura, el Claustre de la Universitat Autònoma de Barcelona aprovava el Manifest de Bellaterra. Aquell fou el primer document públic des de la fi de la Guerra Civil en què es reivindicava una universitat catalana, democràtica i socialment responsable». Aquell Manifest «també reclamava una Universitat nacional catalana. Ni més ni menys».

WhatsApp Image 2019-11-20 at 21.08.18

El paper de les universitats

La Dra. Montserrat Camps, professora de Filologia Grega de la UB i membre també del claustre, va fer èmfasi en el paper social de les universitats: «Les universitats no són res si no són motor crític de la societat, amb posicionament ferm davant les crisis de país». I a partir d’aquí va llistar un bon nombre de pronunciaments que han fet els claustres sobre circumstàncies socials: «Comptant només des dels anys vuitanta, quan les universitats es van dotar d’estatuts democràtics, on també consta la funció d’expressar-se sobre temes de transcendència social, els claustres s’han pronunciat a favor del dret d’autodeterminació —el 1990 a la UB—, en defensa de comunitats reprimides d’Amèrica del Sud, contra la guerra, en defensa dels insubmisos, contra la modificació de la llei d’avortament, per la supressió de delictes d’injúries o ultratge a la bandera, contra les indústries militars, i un munt d’exemples més, i s’han pronunciat sempre a través del debat i del vot».

Callar, doncs, no és una opció: «No fer res, no dir res, ocupar-se només dels aspectes tècnics universitaris, això, senyors i senyores, també és fer política, però d’una manera no gens noble ni digna. La universitat té, entre les seves missions, la de participar en el debat públic… Parafrasejant la màxima de Terenci, res del que li és social no li és aliè. Pot parlar de tot i ha de parlar de tot», va concloure la professora Camps.

Universitats en defensa dels drets i la democràcia

«El novembre del 2017, amb la presentació a la UB del Manifest de la Taula del Personal Universitari de Catalunya (TPUC), es deixava clar que la comunitat universitària no podia quedar impassible», va dir Joan Gispets, doctor en Ciències i membre del Claustre de la UPC, en explicar la motivació de la iniciativa en defensa dels drets i la democràcia. «Amb aquest Manifest conjunt que avui presentem al Parlament, la comunitat universitària catalana torna a deixar molt clar que no es vol mantenir en silenci davant aquesta situació excepcional, que ja fa temps, massa temps, que dura», va dir.

Durant aquests dos anys, la comunitat universitària s’ha mantingut activa amb declaracions aprovades en òrgans de govern que demanaven diàleg, i denunciaven la criminalització del dret de protesta i la vulneració de drets fonamentals. També ha organitzat actes diversos, entre els quals destaca l’acte interuniversitari del 14 de juny de 2018, que justament portava per títol «Les universitats catalanes pels drets civils i la democràcia», origen del blog homònim universitatspelsdretscivils.blogspot.com i d’un manifest acadèmic internacional, que compta amb signants de més de 25 països i ha estat publicat a la premsa internacional (The National Scotland, maig 2019). En la plataforma hi participen col·lectius formats a cada universitat en pro dels drets civils i la república i altres de transversals com la sectorial d’Universitats i Recerca per la independència de l’ANC.

Poc abans de la publicació de la sentència, feta pública el 14 d’octubre passat, «des de la base de la comunitat universitària, hem fet un exercici de democràcia: ens hem coordinat per demanar als nostres representants electes als claustres de les universitats que sol·licitessin als rectorats la convocatòria de claustres extraordinaris, i hem debatut i aprovat amb una amplíssima majoria el Manifest conjunt», va explicar Gispets.

Els set claustres extraordinaris de les universitats públiques es van celebrar en un interval de pocs dies, entre el 17 i el 25 d’octubre, i el dia 29 s’hi va sumar el de la UVic-UCC. El vot favorable al Manifest ha estat àmpliament majoritari, amb percentatges que han anat del 75 al 90 %. Si els claustrals s’haguessin reunit en un claustre únic, el suport hauria estat del 84 %.

Cal tenir present que en els objectius fonamentals de les universitats del sistema universitari de Catalunya (LUC 2003) s’inclou el foment del pensament crític i de la cultura de la llibertat, la solidaritat, la igualtat i el pluralisme, i la transmissió dels valors cívics i socials propis d’una societat democràtica. Per tant, la comunitat universitària no pot defugir el seu compromís en la defensa dels drets i la democràcia.

Universitats pels Drets Civils
universitatspelsdretscivils.blogspot.com
@UnivXdrets

UB per la República té un fons de 467,84 euros

diners_butlletiHem hagut de cancel·lar el compte que vam obrir a principis d’any a Caixa d’Enginyers per afrontar petites despeses derivades de les nostres activitats. La raó és que amb les noves condicions del compte ens haurien començat a cobrar un manteniment.

Actualment tenim un fons de 467,84 euros. Si teniu despeses pendents de cobrar, contacteu amb Marcel·lí Carbó (marcelli.carbo@ub.edu).

Claustrals presenten el manifest conjunt al president de la Generalitat

El 7 de novembre passat, el president de la Generalitat, Quim Torra, va rebre un grup de claustrals que li van presentar el Manifest conjunt de rebuig de la sentència de l’1-O que han aprovat totes les universitats públiques catalanes i la UVic-UCC.

El president va qualificar d’«excepcional» la iniciativa dels claustres i va destacar que «demostra el consens que hi ha a la societat catalana de rebuig enèrgic de les condemnes als presos i la judicialització de la política».

L’acte de lliurament del manifest es va celebrar a la Sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat, i hi va intervenir Conxita Àvila, membre del Claustre i del Consell de Govern de la UB, que va explicar la transcendència del document aprovat, i Muriel Botey (UPC) i Llibert Reixach (UdL), que van llegir el manifest. També hi va ser present el secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya, Lluís Baulenas.

Llegiu el discurs de la professora Conxita Àvila.

 

El manifest, també al Parlament

A més de la recepció amb el president de la Generalitat, els impulsols del manifest també han fet gestions per presentar el text al Parlament de Catalunya. Després de diversos intents fallits, en breu se celebrarà una audiència davant el president del Parlament i representants dels grups parlamentaris.

 

Paluzie: «El més dur ha estat la campanya de deshumanització»


El dijous 14 de novembre, companyes i companys de la professora Elisenda Paluzie es van concentrar a la Facultat d’Economia i Empresa per expressar-li el seu suport, després que la Fiscalia hagi obert diligències d’investigació contra ella per incitació a la violència, desordres públics i delicte d’odi.

El també professor Germà Bel va llegir un manifest impulsat per PDI, PAS i estudiants de la Facultat d’Economia i Empresa per fer-li arribar a Paluzie l’escalf de la comunitat universitària «davant d’aquesta acusació tan greu i tan injusta». El manifest fa una defensa aferrissada del dret a la llibertat d’expressió, que és, justament, «una de les raons de ser de les universitats».

Elisenda Paluzie, present a l’acte, va agrair el suport dels companys. «El que m’ha afectat més no és la investigació en si, perquè sabem en quin context estem de repressió política, sinó tota la campanya mediàtica de deshumanització», va assegurar. «Durant dues setmanes, t’oblides de qui ets i què has fet, i acabes reduïda a una caricatura», va continuar la presidenta de l’ANC. Per això, va voler destacar la importància que té per a ella que companys de feina —de tota una trajectòria acadèmica— li facin costat en aquests moments.

No és el primer cop que s’utilitza la figura del delicte d’odi contra el món acadèmic (el mateix Germà Bel també n’ha estat víctima). En aquest sentit, Paluzie va reivindicar que «les universitats siguin les primeres a alçar-se per protegir el dret fonamental de la llibertat d’expressió».

Finalment, l’exdegana d’Economia i Empresa va agrair l’assistència de persones que, tot i no compartir els mateixos objectius polítics, també li estan fent costat: «Per davant de tot sou demòcrates i defenseu els drets fonamentals», els va dir.

Vídeo cedit per l’ANC

Els Claustres de totes les universitats públiques catalanes aproven un manifest conjunt de rebuig a la sentència de l’1-O

Els Claustres de totes les universitats públiques de Catalunya han aprovat en els darrers deu dies un manifest conjunt de rebuig a la sentència del Suprem. El document, que va molt més enllà que el que van publicar els rectors sota el paraigua de l’ACUP, exigeix la posada en llibertat de les persones injustament condemnades o en presó provisional, el sobreseïment de tots els processos penals relacionats i el retorn de les persones exiliades. A més, dona suport a les mobilitzacions cíviques i pacífiques, rebutja la repressió de l’Estat espanyol i la violència policial, i insta a investigar si la policia ha utilitzat mètodes prohibits en diferents normatives.

Per bé que el text aprovat a totes les universitats és pràcticament idèntic en tots els casos, cal dir que a cada centre s’ha presentat i defensat d’una manera diferent. A la UB es va optar perquè una representació de les persones que havien signat la petició de Claustre extraordinari defensés des del seu punt de vista la pertinència del manifest. Des d’aquí els volem expressar el nostre més profund agraïment. A més d’aquestes intervencions, també n’hi va haver d’altres, tant a favor com en contra.

Un Claustre per restablir la dignitat de les universitats públiques

«La declaració que es presenta avui al Claustre és molt necessària i ens dignifica. El Claustre de la UB ha de preservar la dignitat de la institució i donar una resposta universitària a la injustícia i a la repressió». Així de contundent es va mostrar el catedràtic de Ciències Polítiques Jordi Matas en la seva intervenció per defensar el manifest. En referència a altres declaracions també sorgides en l’àmbit universitari, com la de l’ACUP, va ser taxatiu: «No podem callar, ni tampoc podem fer una declaració que només faci referències genèriques al diàleg o a trobar solucions polítiques, perquè estem davant d’una sentència política, injusta i aberrant que acumula 100 anys de presó per a polítics i activistes que sempre, sempre, han actuat pacíficament».

 

La professora de Filologia Grega Montserrat Camps va fer èmfasi en el fet que la Universitat ha de poder debatre sobre una declaració com la que es presentava: «Alguns diran que això és fer política, i és veritat, perquè tot és política, en el sentit més digne del terme, el de la implicació dels ciutadans en la vida pública». I no es va estar d’afegir: «Pensem que no fer res, o no dir res, també és política». Camps va assegurar que la Universitat fa avançar la societat de moltes maneres, amb la ciència, amb la investigació, amb l’ensenyament, «però també amb un posicionament ferm davant les crisis del país».

En la mateixa línia es va expressar el professor d’Història Moderna Agustí Alcoberro, que va considerar que la Universitat ha de respondre a aquesta injustícia «des dels postulats que caracteritzen el món acadèmic, és a dir, la llibertat, la dignitat, la cultura o el pensament crític». I també ho ha de fer des de la història: «Som la Universitat de Barcelona. Molts membres de la nostra comunitat acadèmica han patit la repressió, en totes les seves formes (presó, exili, execucions, etc.) durant la dictadura per defensar aquests valors. I convé que no ho oblidem» Alcoberro va recordar que la UB és probablement l’única universitat del món que ha estat clausurada i desterrada durant més d’un segle per motius polítics, a partir de 1714.

 

Per la seva part, Francesc Baltasar i Maria Lecha, representants claustrals del col·lectiu d’estudiants, van aprofitar la seva intervenció per enviar «escalf i força» a l’estudiant de Matemàtiques que ha perdut un ull per la brutalitat policial, i van denunciar «el comunicat fet [per la UB] que dona a entendre la culpabilitat de l’estudiant en els fets».  Baltasar va assegurar que els estudiants continuaran mobilitzats: «La repressió a les estudiants no ens ve de nou; tenim el recent cas de “La pública a judici”, en què més d’una desena d’estudiants d’aquesta Universitat estem en processos judicials per defensar la rebaixa de taxes». «Les estudiants sempre hem estat l’avantguarda i no ens quedarem mai immòbils en situacions d’injustícia», va afirmar.

La lectura i presentació del manifest va ser a càrrec del representant del PAS Jordi Guilleumes, que va recordar que, d’acord amb l’article 58.1.n de l’Estatut de la Universitat, el Claustre té com a competència «debatre i aprovar propostes de resolució sobre temes de transcendència social o universitària». Per això, «davant d’aquesta situació excepcional, tenim l’obligació d’expressar el nostre posicionament», va assegurar.

Els resultats de la votació van ser els següents:
Sí: 111
No: 7
Blanc: 6

Fotografies: Xènia Fuentes, Universitat de Barcelona

Suport a la mobilització dels estudiants

EHjwHj3XUAIaBLN
Foto: @SEPC_UBRaval

Aquests dies els fets se succeeixen a tanta velocitat que tenim moltes dificultats per assimilar el que està passant i explicar-vos-ho com cal. Quan encara no hem pogut pair que un jove de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica hagi perdut un ull a causa de la violència policial, i quan encara us devem quatre notes del Claustre extraordinari en què vam condemnar aquesta violència, avui ens hem llevat amb noves urgències que tenen total prioritat. Els nostres estudiants estan mobilitzats i ells sí que són un autèntic tsunami!

Aquesta nit passada els estudiants que havien ocupat la Facultat de Dret han rebut la visita dels Mossos, que n’han identificat uns quants. Els agents, que en algunes fotografies es veu que portaven porres extensibles, han entrat al recinte de la Universitat. Segons han explicat en un comunicat, hi han anat «després de rebre un requeriment, segons el qual s’estaven produint danys en un bar de la Facultat». La Universitat ha trigat més de tres hores a reaccionar, i quan ho ha fet, ha publicat un comunicat en què s’afirma que la patrulla passava per davant de la Facultat de Dret quan un grup reduït de persones traslladava elements de mobiliari urbà a les portes del centre. «Davant aquesta circumstància —diu la UB—, la patrulla ha decidit apropar-s’hi. Els agents policials no han accedit a cap edifici de la Facultat de Dret».

El comunicat de la UB es contradiu clarament amb el dels Mossos i amb les imatges que circulen per xarxes socials, on es veu els policies dins el recinte de la Facultat. Si la policia hi ha entrat sense el permís del rector, la seva obligació és demanar explicacions i denunciar-ho públicament. Ara, si hi ha entrat amb el seu permís, llavors el que ha de fer el senyor rector és dimitir.

Atesa la situació que s’ha creat, la Facultat de Dret ha optat per suspendre les classes d’avui, dia 23…

Ocupació del Rectorat

I mentre passava tot això, un altre grup d’estudiants, força nombrós, entrava al Rectorat de la Universitat, a l’Edifici Històric, on encara hi són. Què reivindiquen aquests estudiants? Doncs el mateix que els seus companys de Dret, del Raval, de Mundet, de Belles Arts… i que queda recollit en el comunicat urgent del Consell de l’Alumnat:

  • Que se suspenguin les activitats avaluables.
  • Que es garanteixi l’avaluació única i no continuada.
  • Que es faci un posicionament públic contra la repressió, per l’amnistia de les preses i el dret d’autodeterminació del poble català.

El rector no els ha rebut, però sí que han parlat amb la vicerectora d’Estudiants, que es compromet a escoltar aquestes demandes. Algunes facultats, com la d’Educació, ja han comunicat que recullen, per exemple, la proposta de l’avaluació única i que es flexibilitzi l’activitat acadèmica almenys fins al 5 de novembre.

Com a treballadores i treballadors de la Universitat ens posicionem clarament al costat dels nostres estudiants mobilitzats per aconseguir una societat més justa i lliure, els volem mostrar el nostre suport i dir-los que és un orgull estar al seu servei. Al rector, li exigim que aturi les activitats acadèmiques mentre duri l’excepcionalitat per tal de fer compatible la vida universitària amb els valors de lluita per una societat millor.

I fins aquí la intensa crònica d’avui. Ara, dues propostes:

  • Us proposem que aquest dijous, a partir de les 8 del matí, saturem la bústia del rector (rectorat@ub.edu) amb la petició de més amunt: que aturi o flexibilitzi les activitats acadèmiques. Us animem a publicar captures de pantalla amb l’etiqueta #TsunamiElias.
  • També aquest dijous us proposem de participar a la manifestació «No toqueu el nostre jovent!», que sortirà de plaça Universitat a les 18.30 h. És una iniciativa de nombroses entitats educatives i sindicats.