Destacat

Benvinguts a UB x la República

Diversos membres de la Universitat de Barcelona, dels col·lectius de:

• Professorat doctor amb vinculació permanent
• Personal acadèmic no doctor i/o sense vinculació permanent
• Personal d’administració i serveis

hem creat l’agrupació UB x la República, amb la qual ens hem presentat a les eleccions al Claustre del 10 de maig del 2018. ​​

Et convidem a conèixer el nostre projecte i a contactar amb nosaltres si ens vols donar un cop de mà a l’adreça ubxlarepublica@gmail.com.

Segueix-nos a Twitter: @UBxlaRepublica

Anuncis

Dures crítiques al Rectorat en el Claustre del 4 de juliol

La contracrònica

El Claustre del 4 de juliol va ser calent i no només per la intensa calor que feia al Paranimf. A priori, havia de ser un Claustre còmode per al rector perquè no calia votar l’informe i perquè, a més, tenia una proposta per presentar —el Pla estratègic UB 2030—, amb la qual volia fer lluir l’acció de govern.

«Ja hem començat a caminar segons l’itinerari que marca el Pla estratègic com a guia del futur de la Universitat», va dir Joan Elias en acabar la seva exposició. Una afirmació sorprenent si tenim en compte que l’actual equip hauria d’haver començat a caminar ja fa dos anys i mig, quan va ser escollit.

Aquest detall no va passar inadvertit a Conxita Àvila, membre d’UB per la República i ex-vicerectora de Recerca, que en una intervenció molt dura va fer notar al rector precisament això: que en més de dos anys no hagi fet «absolutament res». Àvila, que es va centrar en l’àmbit de la recerca, va criticar l’immobilisme, la manca de polítiques i l’alt risc que es malbarati la feina que s’havia fet bé fins ara. «Viu vostè de rendes, senyor rector», va etzibar-li a Elias. «Tenen molts més diners dels que va tenir el darrer Rectorat, i tanmateix llavors es van fer moltes més polítiques de recerca, es va donar molt més suport als investigadors i es va contribuir a mantenir el nivell en recerca de la UB», va assegurar. També es va referir a les noves places de professorat previstes: «Parlen de moltes places, és cert. I molta gent estarà molt contenta, “hi ha moltes places, que bé que ho deuen estar fent!”; però no provenen de vostès, senyor rector, provenen de la Generalitat, un govern que vostè prefereix ignorar». El rector va respondre molt parcialment a les qüestions d’Àvila i va passar la paraula al vicerector de Recerca, que tampoc va entrar a fons en el debat, sinó que, de manera insòlita, va optar per la via de la desqualificació personal.

El també membre d’UB per la República i professor de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació David Miñana va posar en dubte que la Universitat lideri «amb compromís», tal com apunta un dels eixos del Pla estratègic. Ho va exemplificar amb la polèmica al voltant de la nova residència universitària Aleu, amb uns preus no aptes per a mileuristes, a partir de 1.100 € al mes: «Per què s’ha prioritzat la residència Aleu si no és per a estudiants amb pocs recursos?», va preguntar. «Universitat amb compromís o sense compromís?», va ironitzar Miñana. Malgrat les crítiques, el rector va defensar els preus de la residència perquè les habitacions tenen aire condicionat i servei de neteja, i va considerar que al voltant d’aquest tema s’ha fet molta demagògia.

El compromís social de la Universitat va ser també el motiu de la intervenció del professor d’Història de l’Art Carles Mancho, membre d’UB per la República. En concret, va preguntar: «Quines accions heu previst com a resposta de la nostra institució a la més que probable sentència condemnatòria per als membres del Govern i els presidents d’Òmnium i l’ANC?». Perquè, al seu parer, la neutralitat no existeix: «O s’és al costat de les víctimes o s’és al costat dels botxins. En funció de la resposta ens trobareu al vostre costat». Mancho va aprofitar per preguntar —ja ho havia fet en un Consell de Govern sense obtenir-ne resposta— a quines instàncies ha estat tramesa la Declaració per la llibertat dels presos polítics i l’arxivament de les causes judicials contra membres de la Universitat, aprovada en el Claustre del mes de desembre. «Quan, com i amb quines conseqüències? Voldríem una resposta precisa», va demanar. Cal recordar que la Declaració aprovada instava els òrgans de govern a fer la màxima difusió del text a totes les instàncies universitàries, tant nacionals com internacionals. Lamentablement aquesta pregunta va quedar, de nou, sense resposta.

En el seu torn, Maria Rosa Bayà, membre del PAS i d’UB per la República, va posar sobre la taula els canvis que hi ha hagut a la Unitat de Comunicació durant l’últim mes. Una unitat que l’equip de govern considera «essencial» es troba ara mateix sota mínims, després d’haver-ne apartat el cap i d’haver acceptat la renúncia del responsable de les xarxes socials. «Fa un mes que les xarxes funcionen soles», va denunciar Bayà. I es va preguntar si «tot això respon realment a una nova estratègia de comunicació o més aviat a una total improvisació». També va demanar si és cert que es volen externalitzar les xarxes: «A un any de les eleccions a Rectorat aquesta possible externalització l’haurien d’explicar molt bé», va dir per acabar. Aquesta darrera pregunta també va quedar sense resposta, per bé que tant el rector com el gerent es van esforçar a treure importància —amb ironia i gens de delicadesa— a les baixes que hi ha hagut a la unitat.

Altres intervencions van preguntar pels progressos que ha fet la Gerència en relació amb els dies festius del «res a celebrar». Tal com va recordar el membre del PAS Robert Fortea, «continuarem demanant aquests canvis en la política de festius perquè considerem el calendari laboral una eina més de reivindicació política per construir la República Catalana».

Àngels Massip, professora de la Facultat de Filologia, va denunciar l’entrada en despatxos de la Facultat de Geografia i Història durant la passada campanya electoral per retirar-ne domassos d’Òmnium i estelades. Massip va lligar aquesta acció amb altres episodis com la retirada de pancartes de les facultats de Biologia i de Química per la Diada del 2018 o el silenci davant la repressió contra personal de la Universitat, des del cas dels síndics electorals fins al dels joves antifeixistes perseguits per haver protestat contra un acte de Societat Civil Catalana que es va fer a la Universitat.

Protesta del personal investigador predoctoral

D-naAayXUAEnuEFEl personal investigador predoctoral va protagonitzar una protesta a l’inici del Claustre per reclamar el compliment de l’EPIF, l’estatut que regula aquest personal, i que s’acabi amb la seva situació d’explotació i precarietat. «És el moment de passar de les paraules als fets! Prendrem mesures més contundents si no es respecten els nostres drets!», van alertar.

Membres claustrals d’aquest col·lectiu van fer intervencions per reivindicar la seva feina: «El prestigi d’aquesta casa també l’aportem nosaltres, aixecant departaments, facultats i grups de recerca», va defensar Adrià Gràcia. Lara Longares, per la seva banda, va denunciar que «a la universitat pública no hi ha futur» i que el mateix dia que llegirà la tesi [la llegia el mateix dia a la tarda] se li acabarà el contracte i haurà de deixar la UB.

Claustres anteriors

Un Claustre combatiu (9/7/2018)

Els claustres de la UB, la UAB i la UPC es posicionen en suport dels presos i contra la repressió (20/12/2018)

Fotografies: Xènia Fuentes

Quatre notes sobre les eleccions sindicals del PAS

De cara a les eleccions del PAS d’aquest 26 de juny, vam enviar un qüestionari als sindicats i grups d’electors que s’hi presenten per tal de conèixer el seu posicionament respecte a una sèrie de punts que com a UB per la República ens semblen importants. A continuació, us traslladem una síntesi de les respostes que hem obtingut per si us poden orientar a l’hora de decidir el vot (en cas que sigueu PAS).

De les quatre candidatures que es presenten (CCOO, CGT, UGT i Som Temporals), només l’agrupació Som Temporals ha respost el qüestionari complet. CCOO i CGT l’han respost parcialment i UGT no l’ha respost.

Som Temporals ha presentat una sola llista per al Comitè d’Empresa de PAS-L (col·legi 1). En la seva resposta al qüestionari, cal destacar que la primera prioritat que assenyala aquesta agrupació és l’estabilització dels temporals, i que aquest personal pugui accedir en les mateixes condicions que la resta de personal estructural «a les primeres fases internes dels concursos (com ja s’ha acordat, per exemple, a la UAB)».

Respecte a altres qüestions, també cal esmentar que Som Temporals no es mostra favorable a impulsar una vaga en cas que la sentència del Suprem sigui condemnatòria, perquè «les vagues tenen un impacte en les retribucions i pensem que des dels sindicats han de ser impulsades únicament com a mètode de pressió quan tenen relació directa amb les negociacions en curs per temes laborals». Pel que fa a la neutralitat de l’espai públic, Som Temporals considera que «l’espai públic ha de regir-se sobre els principis de la llibertat d’expressió i aquesta no es pot sancionar».

El sindicat CGT, que presenta llistes tant per al Comitè d’Empresa de PAS-L (col·legis 1 i 2) com per a la Junta del PAS-F, explica en el seu correu de resposta que no pot respondre al requeriment del nostre qüestionari «sense les preceptives assemblees de la nostra gent», atès que són una organització anarcosindicalista que pren les decisions «des de les bases de la militància». No obstant això, en el seu escrit fa algunes referències a temes que els plantegem, com ara la defensa de la «llibertat d’expressió de totes les gents i dels pobles» i la condemna de la repressió: «Estem en contra de tota acció repressiva i condemnatòria destinada a la perpetuació i prepotència dels governs inquisidors, com ara l’anomenat “Gobierno de España” i de la seva banda de magistrats/des (Poder Judicial)».

Finalment, CCOO ha enviat una breu resposta en què es defineix com «un sindicat implicat en la defensa dels drets i llibertats» i ens remet al seu programa perquè puguem veure quin posicionament tenen en referència a alguns dels temes que els proposem.

Agraïm molt sincerament a Som Temporals, a la CGT i a CCOO que hagin dedicat una estona del seu temps a respondre, amb més o menys detall, les nostres peticions. Els desitgem a tots que els vagi molt bé.

Ens consta que altres sindicats també han intentat presentar candidatures però no ho han aconseguit. Més enllà de lamentar que en aquesta ocasió el CAU o la Intersindical-CSC no hi siguin, ens hauríem de preguntar què hauríem pogut fer cadascun de nosaltres perquè hi fossin, i com hauríem de treballar per aconseguir-ho en el futur si és que pensem que la seva veu és més necessària que mai.

El 2 de juliol, omplim Estrasburg!

estrasburg x butlleti.pngEns sumem a la manifestació del pròxim 2 de juliol per denunciar davant el Parlament Europeu que 1,7 milions de catalans no tenen l’opció de ser representats pels candidats que van escollir democràticament a les eleccions del 26 de maig.

Per a més informació connecteu-vos amb el canal de Telegram Omplim Estrasburg o consulteu el perfil de Twitter @PugemP.

Quinze antifeixistes es neguen a declarar

desemmascarem feixisme.png

El 7 de juny del 2018 —feia quatre dies, literalment, que s’havia aixecat el 155—, la Universitat de Barcelona va llogar l’Aula Magna de l’Edifici Històric a Societat Civil Catalana (SCC) per a un acte. Ens en vam fer ressò amb aquesta nota.

Com era d’esperar, l’acte no va discórrer plàcidament. Entre els assistents, a més d’una representació de diputats de C’s, hi havia personal de seguretat de l’organització que es va enfrontar a treballadors de la Universitat. A més, CDR i organitzacions de l’esquerra independentista van convocar accions de protesta… i tot es va acabar embolicant. Com sempre, els perjudicats han acabat sent els activistes antifeixistes.

Un any després, arran d’una denúncia de SCC, els Mossos investiguen una quinzena de participants en la protesta, entre els quals hi ha estudiants de la UB. El passat 5 de juny, van ser cridats a declarar davant del jutge, però no s’hi van presentar. En lloc d’això, el grup Desemmascarem el Feixisme (@desemmascarem07) va fer una roda de premsa per exposar els seus motius: «No perdem quan ens investiguen i ens intenten fer callar amb la seva repressió: perdrem quan ens silenciïn i, per això, és feina de totes que l’antifeixisme no calli mai», van afirmar.

Com a UB per la República donem tot el nostre suport als activistes antifeixistes, i seguim amb atenció el curs dels esdeveniments perquè som conscients que hi pot haver detencions. Si això passa, ens trobaran al seu costat.

Notícies sorprenents, o no, sobre Societat Civil Catalana
Societat Civil Catalana és protagonista de força notícies d’actualitat. D’una banda, s’ha sabut que aquesta entitat —la que més ha atacat el nostre model d’escola— s’ha finançat amb empreses de l’Ibex, per exemple Caixa Bank, tal com ha revelat recentment La Directa.

D’altra banda, s’ha sabut que l’entitat ultra té tan sols 200 socis, segons ha afirmat el seu president en aquesta notícia a El País. Com pot muntar activitats i manifestacions massives una organització tan minúscula?

Encara no estàs al Whatsapp del teu centre?

CONNECTA WHATSAPP_2Amb l’objectiu de fer arribar la informació als centres més ràpidament i de facilitar, alhora, la interacció entre companys, hem començat a crear grups de Whatsapp per centres. Si et vols incorporar al teu grup, escriu-nos a ubxlarepublica@gmail.com i t’hi posarem en contacte.

En cas que el teu centre encara no hagi posat en marxa cap grup, escriu-nos i t’ajudarem a crear-lo.

Els grups de centre ens han permès distribuir fàcilment L’auca del 20-S, entre altres iniciatives.

Recollim 1.210 euros per a la Caixa de la Solidaritat

Per primera vegada, UB per la República engega una campanya per recaptar diners per afrontar la fiança imposada als processats del 13

auca x butlleti«Tot comença un dia vint / a tocar l’Or del Rin, / Direcció i Conselleria, / cartera d’Economia.» Així arrenca L’auca del 20-S, una recreació gràfica dels fets del 20 de setembre del 2017 davant el Departament d’Economia. El 9 de maig passat, el grup TeatRe amb R va representar l’auca en un acte titulat Jo hi era, que es va fer a la cruïlla de la Gran Via amb Rambla de Catalunya.

En el transcurs d’aquest acte, organitzat per les ADIC, es van vendre exemplars de L’auca del 20-S amb l’objectiu de recollir diners per a la Caixa de la Solidaritat. Cal recordar que, pocs dies abans, la jutgessa del 13 havia fet públic el processament de 30 treballadors públics per l’organització del referèndum de l’1-O, i als acusats de malversació —17 persones— els havia imposat una fiança solidària de 5,8 milions d’euros.

Alguns membres d’UB per la República que van assistir a aquella representació van pensar que es podien comprar unes quantes auques per fer una aportació a la Caixa de Solidaritat (en el seu moment vam explicar que teníem personal de la Universitat afectat per la causa del 13). Al cap de poc temps de fer córrer la idea pels mitjans de comunicació interns, ja havíem emparaulat més de 80 auques. A dia d’avui, hem ingressat 1.210 euros a la Caixa de Solidaritat i ens queden ben poques auques per distribuir.

Estat actual de la fiança del 13
A mitjan mes de maig, la Caixa de Solidaritat havia aconseguit ingressar la xifra de 3,7 milions d’euros per fer front a la fiança imposada. Malgrat això, i atès que continuaven faltant 2,1 milions, la secretària judicial del 13 —que, per cert, surt ben retratada a L’auca del 20-S— va iniciar els embargaments dels comptes dels 17 processats per malversació. En aquest procés s’han comès irregularitats, com per exemple embargar el 100% d’algunes nòmines (quan la llei diu que cal descomptar-ne el salari mínim interprofessional), o agafar diners de les parelles d’alguns dels processats.

A dia d’avui la fiança està coberta, però un total de 580.000 euros han sortit dels comptes de les persones afectades. La Caixa de Solidaritat és una eina imprescindible per fer front a la repressió, tant en aquesta causa com en moltes altres. No ho oblidem i contribuïm-hi!

D32q3B2WAAAS2R0

Crida en suport dels servidors públics processats per l’1-O

T’imagines que tots els teus béns fossin embargats per haver fet la teva feina com a servidor públic? Doncs això és el que els pot passar en breu a 17 treballadores i treballadors de la Generalitat acusats de malversació pel Jutjat 13 de Barcelona.

El passat 9 d’abril es va tancar la instrucció del 13 per la preparació del referèndum de l’1-O. La jutgessa ha decidit processar 30 persones —treballadores de diferents departaments de la Generalitat i d’empreses proveïdores— pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació.

En el cas concret de les 17 persones acusades de malversació els exigeix, a més, una fiança milionària de 5.803.068,87 €. Si no se satisfà aquesta quantitat, se’ls embargarà els béns: 17 famílies afectades, entre les quals n’hi ha de vinculades a la UB.

Què podem fer davant aquesta situació? Creiem que ara més que mai hem de fer realitat allò de “NOMÉS EL POBLE SALVA EL POBLE”, no acotar el cap davant la dificultat i fer-los costat en tot allò que estigui a les nostres mans!

Primer, us demanem que feu una aportació a la Caixa de Solidaritat si encara no l’heu fet i, sobretot, que ens ajudeu a difondre aquesta CRIDA URGENT. La fiança puja molts diners, els terminis són curts i ens cal poder arribar a tothom!

D32q3B2WAAAS2R0Segon, aquest divendres, 26 d’abril, a partir de les 16 h, la jutgessa del 13 iniciarà una ronda d’interrogatoris a les persones acusades. Us animem a anar a la Ciutat de la Justícia i a expressar-los suport, que no se sentin sols.

Ajudem-los, ajudem-nos!